{"id":209,"date":"2015-05-30T10:38:04","date_gmt":"2015-05-30T10:38:04","guid":{"rendered":"http:\/\/inpositivegames.wordpress.com\/?p=209"},"modified":"2015-06-01T22:47:13","modified_gmt":"2015-06-01T22:47:13","slug":"espanol-sobre-los-first-person-shooters-en-la-wii","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/inpositivegames\/espanol-sobre-los-first-person-shooters-en-la-wii\/","title":{"rendered":"Sobre els First Person shooters en la Wii [EDITADA]"},"content":{"rendered":"

L’inici d’aquesta entrada perfectament pot tenir 7 anys. <\/span>No ho recordo i no tinc registre d’aix\u00f2.<\/span><\/span><\/p>\n

La vaig comen\u00e7ar en el meu anterior lloc web de inpositivegames en wordpress.org.<\/span><\/p>\n

Avui la reprenc per acabar-la, perqu\u00e8 penso que l’ess\u00e8ncia del que em arrossego a voler escriure-la, no ha canviat.<\/span><\/p>\n

Recordo quan vaig veure el v\u00eddeo de presentaci\u00f3 de Wii per Iwata i les imatges en moviment del que anava a ser Metroid amb el wiimote.<\/span><\/p>\n

Aquest dia va ser una revoluci\u00f3 per a mi, pel fet que vaig tornar a sentir el que vaig sentir quan vaig veure una recreativa per primera vegada, o el meu Nadal amb la meva Spectrum, quan arribo la Megadrive o la Snes a casa meva, quan vaig veure la N64 amb el <\/span>Mario, o quan aterro el meu primer PC 233 MMX … quan vaig tenir el meu primer m\u00f2dem d’internet o quan compri el meu Voodoo2 … nom\u00e9s puc qualificar tot aix\u00f2 com l’ess\u00e8ncia del nen noi que portem dins. <\/span>Els somnis, les il\u00b7lusions, la fantasia …<\/span><\/p>\n

I nintendo ho aconsegueixo. <\/span>Aquests dies per\u00f2 va for\u00e7a de capa caiguda. <\/span>Jo estic mes en l’ona Linux, PC i STEAM. <\/span>En el desenvolupament de videojocs i el programari lliure.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 va aconseguir que apuntar a la pantalla i comen\u00e7ar a tocar coses, i escoltar-les, fos una realitat. <\/span>Encara recordo quan vaig jugar al Red Steel 1 i escoltava la c\u00e0rrega i els trets al wiimote. <\/span>Com podia fer zoom o apuntar amb una precisi\u00f3 que ni amb el ratol\u00ed mai experimenti. <\/span>La sensaci\u00f3 d’estar dins del joc, tocar-lo va ser incre\u00efble. <\/span>Per\u00f2 volia m\u00e9s. <\/span>Nintendo va obrir la caixa de Pandora. <\/span>I jo vaig voler m\u00e9s … per\u00f2 no arribo.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 albergo l’esperan\u00e7a, que el potencial que sota el meu punt de vista, no es va arribar a desenvolupar en Wii. <\/span>Arribi. <\/span>De la m\u00e0 de l’era que s’acosta d’ulleres de RV.<\/span><\/p>\n

Mentre tirem la vista enrere. <\/span>Ha de fa 7 anys. <\/span>Quan jugant al Red Steel o al Far Cry, la meva fantasia i imaginaci\u00f3 em portaven a veure el que m’agradaria poder jugar a un Red Steel 2, que arribo o altres possibles FPS en Wii.<\/span><\/p>\n

Recordo que el que mes trobava a faltar, era aquesta veritable interactivitat amb l’entorn. <\/span>Poder “agafar” manetes, palanques i poder veure-ho en pantalla. <\/span>Potser els projectes d’aquell moment per Wii no permetin perdre els diners i el temps en recrear, aquestes animacions interactives a la Wii.<\/span><\/p>\n

Potser es probo i es va pensar que paraven molt el ritme del joc. <\/span>Amb tot jo les trobava a faltar.<\/span><\/p>\n

Doncs crec que la immersi\u00f3 en un FPS \u00e9s tot. <\/span>Pel seu lloc, no crec en que hagin de ser super realistes. <\/span>Cada joc busqu\u00e9s el seu to. <\/span>Mas divertit com un Duke Nukem o mes “realista” com un Flaspoint.<\/span><\/p>\n

La idea \u00e9s que la coher\u00e8ncia de com ens movem en el m\u00f3n real es reflecteixi a la pantalla. <\/span>I hi ha no es va explotar al m\u00e0xim la idea de la Wii.<\/span><\/p>\n

Es parlo molt en el seu temps. <\/span>Es simplifiquen en exc\u00e9s els esdeveniments de botons com un gest sencillo.En lloc de buscar un “mini-joc” o una “mini-interactivitat”<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que les third partys, no es prenien seriosament a la Wii. <\/span>I Nintendo estava i est\u00e0 en una altra l\u00ednies de joc i R + D en els seus t\u00edtols.<\/span><\/p>\n

Xarxa Steel, Far Cry o The Conduit, ho van intentar honestament. <\/span>Fins i tot EA amb la seva conversi\u00f3 de Medal of Honor introduir detalls d’interactivitat molt xulos i en una molt bona l\u00ednia, per\u00f2 amb un joc ja mes que cuinat.<\/span><\/p>\n

Xarxa Steel 2, ja amb el Wii Motion m\u00e9s, va ser realment lluny. <\/span>Sobretot en el combat. <\/span>No tant en l’exploraci\u00f3 i interactivitat. <\/span>Reduint molt.<\/span><\/p>\n

Poder tallar les coses de manera real o poder tenir mes f\u00edsiques amb la interactivitat, hi ha havia el potencial real.<\/span><\/p>\n

No arribo doncs aquest “Xarxa Steel 2” … ni aquest FPS que es va quedar al meu cap. <\/span>Per\u00f2 arrib\u00e9s. <\/span>Estic segur.<\/span><\/p>\n

Potser com dic, la Wii no donava per a m\u00e9s … i el temps estava de part de GPUs m\u00e9s potents. <\/span>Els desenvolupadors estaven realment centrats en explotar els Shaders. <\/span>La qual cosa ho van fer magistralment. <\/span>Com en Alone in the Dark, del qual tinc pendent una altra entrada.<\/span><\/p>\n

Una salutaci\u00f3, i espero poder seguir amb aquestes entrades que tant m’agraden.<\/span><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’inici d’aquesta entrada perfectament pot tenir 7 anys. No ho recordo i no tinc registre d’aix\u00f2. La vaig comen\u00e7ar en el meu anterior lloc web de inpositivegames en wordpress.org. Avui la reprenc per acabar-la, perqu\u00e8 penso que l’ess\u00e8ncia del que em arrossego a voler escriure-la, no ha canviat. Recordo quan vaig veure el v\u00eddeo de…<\/p>\n

Continue reading Sobre els First Person shooters en la Wii [EDITADA]<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[51,23,12],"tags":[],"class_list":["post-209","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-inpositivegames","category-recuerdos","category-wii-critica-critic","entry"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pco8Eh-3n","_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/209","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=209"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/209\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=209"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=209"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.davidgamizjimenez.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}